Ahir,
tot passejant per “Girona en Temps de
Flors”, vam conèixer la llibreria low cost Re-Read. Mentre miràvem entre les prestatgeries,
plenes a vessar de llibres de tota mena,
vaig descobrir aquest exemplar de “20.000
leguas de viaje submarino”. Era la
mateixa edició que jo havia llegit als dotze o tretze anys !! Igual, com si fos
el mateix llibre que havia sostingut entre els meus dits en aquella primera
lectura. De sobte, al tornar-lo a tenir en las mans, vaig sentir com tot un reguitzell de records
hem transportaven cap a la meva infància lectora amb una claredat
absoluta. Aquelles tardes a la
biblioteca de Sant Feliu de Guixols, llegint fins l’hora de tancar. Hores
tombat sobre el meu llit llegint i
llegint, gaudint de mons extraordinaris, d’aventures, de tota mena de historia
increïbles que es feien realitat al meu cap. Vaig sentir fins i tot l’alegre
ingenuïtat de un nen fent un nou descobriment.
Tot
s’hem feia present al tenir de nou aquell llibre a les mans. De fet, aquest títol de Jules Verne, va ser el
primer que vaig llegir d’ell; després, “La Isla Misteriosa” “Los
hijos del capitan Grant”, i quasi tots els demes. M’encantava el mon Verne.
De fet, amb la perspectiva del temps, veig que aquell llarg viatge marí va ser un veritable periple cap a
la literatura, el mon dels llibres, un viatge sense fi que dura tota la vida.
No va ser la meva primera lectura; abans havia gaudit i molt de la sèrie “Los
cinco” de Edy Blyton, a mes dels àlbums de Tintin –que llegia a la biblioteca
per que eren molt cars !!- Pro 20.00
leguas en va obrir la porta cap a lectures
diguem-ne mes adultes, complexes, consistents. Després ja van venir Jack London, Robert Lois Stevenson, Daniel Defoe, Emilio Salgari , i una mica després, Herman Melville i el seu “Moby Dick” – llibre que no vaig ser
capaç de acabar en aquell moment, i m’ha fascinat no fa massa temps- etc. Va ser tan important per mi, que de fet, molts
anys mes tard, a l’hora de posar nom al meu primer blog, vaig triar “El
cocinero del Nautilus”
Tot
això i mes en venir al cap com un llampec nomes en veure la portada d’aquest
exemplar, que per suposat, vaig comprar
immediatament i penso llegir de nou – quelcom que penso he fet tres o quatre
cops, de fet tinc varies edicions - . Nomes hem va costar tres euros. Així de
barata es de vegades la màgia.