lunes, 7 de enero de 2013

Corball, un malcarat exquisit



El corball és un peix d'aspecte rude i malcarat. Lluny de l’elegància lluenta de llobarros o orades, o de la vistositat acolorida de pagells i déntols, el corball es vesteix d'un gris terrós i trist que el fa semblar, equivocadament, un peix de segona categoria, marginal, de raval marí, sense un valor estètic que faci  entendre la seva veritable posició entre els peixos de la nostra costa. I és que el corball, malgrat la seva fosca aparença, és un dels colossos dels nostres mars, i la seva, cada vegada més escassa presència,  en els taulells de les peixateries, fa que la seva aparició en les cuines sigui sempre motiu de festa gastronòmica.

I és que el corball és probablement el millor o un dels millors peixos possibles a la nostra cuina. Deia Josep Pla que de tan bo que era, fins i tot  havia perdut el gust de peix; curiosa definició, que tot i això,  respon al fet que certament, el gust de la carn del corball , fins i tot la seva textura, és sensiblement diferent a la d'altres congèneres marins,  també molt apreciats, i això fa que la seva degustació, sigui una autèntica experiència gourmet.

 
Imagino al corball nedant solitàriament,  amb cara de pocs amics, i una ganyota groga a la boca, cercant  alguna presa, o potser, només brega,  com un perdona vides de barri marginal. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario