El turbot és el més mandrós dels peixos de la mar. Si penséssim detingudament, en una forma anatòmica idònia per suportar una forma de vida el més assossegada possible, no ens allunyaríem massa del concepte romboïdal del turbot. Tota la seva anatomia està dissenyada per romandre completament plana sobre els fons sorrencs. De tal manera, que només els ulls superposats, i la boca decantada, com el somriure macabra d'una màscara monstruosa, recorden que el turbot, és un ésser viu que roman, en la seva aparent apatia, a l'aguait constant de les confiades preses.
I és que la mandra del turbot arriba fins i tot a dissenyar la seva forma de caça, al descuit, aguaitant des de la seva immobilitat absoluta, aquells peixos o crustacis incauts, que passen sobre el gest malcarat del turbot, que en una fracció de segon, salta com una molla i captura a la seva sorpresa presa. I Després, de nou, la placidesa, el camuflatge perfecte de la calma, de la invisibilitat. És per això que el turbot és el millor dels peixos de granja, de piscifactoria. La vida a la gàbia, amb l'aliment que cau regular i dòcilment sobre la seva boca, és la felicitat absoluta per a un peix que fuig del moviment natatori, de l'esforç del desplaçament. És el turbot domèstic doncs, un gras feliç i suculent, que fa de la seva grassor , autèntica joia gastronòmica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario