La cuinera, de Coia Valls

La cuinera  Edicions B,  2014

El títol d'aquesta novel•la,  va ser raó suficient per despertar la meva curiositat, com ho són totes aquelles obres, que cada vegada en més nombre, tracten la  ficció, a través de la cuina o els mateixos cuiners. Si es tracta a  més d'una obra de Coia Valls, autora de grans novel•les que han guanyat prestigiosos premis, com La princesa de jade o El Mercader , havia de llegir-la  si o si. L'argument, la història de Constança Clavé, una jove adolescent que torna a Barcelona des de  Perú després de la mort del seu pare  -funcionari a la cort espanyola de Lima- per reunir-se amb els seus avis i tractar de llaurar-se un futur com a cuinera, és sens dubte prometedor .

La Barcelona que troba la jove Constança a la seva arribada al 1771, es una ciutat que creix desmesuradament a través d'una incipient revolució industrial;  amb un gran i cosmopolita  port d'on surten i entren nombrosos vaixells provinents del Carib, de Puerto Rico, de Santo Domingo, carregats de sucre , cacau , cafè , cotó i tabac , per retornar a Amèrica  amb els cellers plens de vi, aiguardent o fruits secs.  És la ciutat prospera que gaudeixen les classes altes, aristòcrates, o els mateixos indians nouvinguts carregats de riqueses i ostentació. Però alhora , també és la ciutat de la misèria més absoluta per el poble humil. És l'escenari ideal a on  Coia Valls ha creat una novel•la apassionant en què no falta res. A les seves pàgines trobarem amor, molt d'amor; acció trepidant, intrigues polítiques, complots palatins, violència revolucionària i un erotisme just. I si com s'ha dit sovint, la història d'un poble podria escriure a través dels seus receptaris, la protagonista de la novel•la,  viu la seva aventura vital a través de la cuina. Armada tan sols d'un receptari escrit per a ella, i d’una  gran intuïció i talent, s'obre pas a través de grans dificultats – com per exemple se dona en un mon d’homes -  fins a aconseguir seduir a tota la ciutat.

Coia Valls ha plasmat amb mestria un univers barceloní a on els seus personatges interactuen amb la realitat història de la ciutat  borbònica , i retrata fidelment escenaris verídics i reconeixibles: carrers, edificis i sobretot alguns personatges històrics destacats, com el mateix Rafael d'Amat , el Baró de Maldà , autor d'una obra enorme, de més de seixanta volums en forma de diari,  que amb el nom de Calaix de Sastre, recull entre moltes descripcions de la vida quotidiana, nombroses referències gastronòmiques. O el mateix virrei del Perú, Manuel d'Amat y Junient, personatge clau en la història de la protagonista, com ho es el sumptuós palau que va fer  construir al seu retorn a la Rambla, avui conegut com el palau de la virreina .

Constança Clavé  arriba d'Amèrica amb un bagatge culinari ple d'aromes exòtics, sabors i textures amb els que en arribar a Barcelona,  dibuixa una nova cuina que la farà famosa i important. És el mateix que està passant a la cuina catalana de l'època. Una cuina que prové de l'alta edat mitjana, i que  s’enriquirà  enormement amb els nous productes arribats d'Amèrica, com sobretot la xocolata, el tomàquet o la patata, sense els quals la cuina catalana actual no seria la mateixa. A La Cuinera, Coia Valls, molt ben documentada, ens ho explica, a través del seu personatge i una historia fascinant,  i ho fa deliciosament bé. 

Es tracta en fi d’una gran novel•la sobre Barcelona, els seus habitants i la seva cuina. Cal llegir-la i gaudir-la, pàgina a pàgina, plat a plat, com un bon menú gastronòmic