Quant
parlem de cuina, ho podem fer referir-nos a diverses qüestions. La cuina es la habitació de la casa a on es
preparen els aliments; també es diu cuina del aparell destinat a la cocció, els
fogons pròpiament dits; o en un sentit
mes ample, parlem de cuina quant es referim a la forma en que elaborem,
cuinem, els aliments. En aquest cas,
l’accepció cuina inclou una gran quantitat de significats. Parlem de cuina per suposat, quant ho fem sobre els aliments i les receptes
o tècniques per cuinar-los; també ho fem
quan parlem sobre l’origen de aquets productes, la gent que els fa possibles,
pagesos, ramaders, industrials, i aquells professionals que fan d’intermediaris,
que els posen al nostre abast degudament preparats, els carnissers,
pescaters, artesans de tota mena; i finalment, lògicament, parlem de cuina al
referir-nos als que fan realitat l’últim procés, la transformació definitiva del producte
natural, en aliment humà, els cuiners.
I
quant parlem de tot això, de la forma en que uns i altres es relacionen, i com
entenen cada u d’ells el seu ofici,
parlem de la cuina de un país,
d’una nació. I aquest cuina serà un
fidel reflexa de la forma de ser de la gent que composa aquest poble. S’ha
escrit sovint que la cuina es el paisatge a la cassola, es ben veritat, pro no
es tracta pas nomes del paisatge físic, si no del humà, d’aquell que composa la
diversa gent que l’habita, de tots ells, gent del camp, del poble o la ciutat;
gent benestant, humils, aristòcrates,
clèrics i seglars. Per tant, si sabem com entén la gent d’un país la cuina, el
menjar i beure, la gastronomia o com sempre s’ha dit al nostre país : la teca
tindrem una bona descripció de la fisonomia nacional.
Aquí
rau la gran importància de aquest llibre de Jaume Fabrega, perquè ens ho
explica tot sobre la cuina del 1714, i per tant, com érem els catalans de
l’època, com visquérem, quins son les nostres arrels. La
cuina del 1774 – molt ben editat per Viena Edicions, cal dir-lo – es una obra
fonamental que calia que algú escrivís;
i no podia ser qualsevol, tenia que ser un autor de solvència
constatada, de credibilitat absoluta com en Jaume Fabrega, que ha fet de la
seva obra referencia obligada per tots aquells que ens interessi la cuina
catalana per una ho altre rao. Catalunya no es pot permetre tractar un tema tan fonamental sense un rigor absolut. La cuina del nostre país es un fet
identitari, tan substancial, com la llengua, i per tant, ha de ser tractar amb
gran respecte i seriositat.
Mes
encara tractant-se d’un llibre que ens descriu, perfectament, la cuina d’uns
moments en la nostre historia com nació plens de gran agitació, no nomes pels
fets bèl·lics, la devastació borbònica que arrasa Catalunya, si no també pel
impàs de la cuina medieval i renaixentista,
cap a la cuina moderna, aquella
que avui dia, en gran mesura, encara tenim.
En Jaume Fabrega ens fa , com sempre, una acurada explicació no nomes de
les receptes pròpies del 1714, si no dels ingredients, dels cuiners, dels
comensals, domestics i publics, de tota mena, dels escriptors i de tots aquells personatges que
configuraven la realitat social, i per tant culinària de la Barcelona i
Catalunya de l’època. Ens fa relat de la
quotidianitat del carrer, dels botiguers, mercaders, confiters, cuiners, etc;
ens descriu una ciutat oberta al mar , completament cosmopolita, plena de vida comercial i industrial. La
ciutat de l’alegria. Una terra acollidora de múltiples influencies estrangeres,
italianes, holandeses, angleses, que van formar part de la cultura pròpia del
país.
Es
la nostre historia, una historia que ens havia estat segrestada,
menyscabada, durant molts anys, soterrada per a moltes generacions de catalans i que ara, afortunadament, surt a la llum. Amb el decret de Nova Planta, la
cuina catalana, com tantes altres qüestions identitaries, va
quedar orfe de cap mes publicació, en un intent de fer desaparèixer la
memòria del país. Fins el segle XIX, nomes els frares cuiners escrivien els
seus receptaris per salvaguardar els coneixements heretats. Celebrem dons la
presencia a les llibreries de tots els llibres que amb la celebració del
Tricentenari estant apareixent, i gaudim descobrint d’on venim, qui som i per que som així. Passejant de la ma de Jaume Fabrega pels
carrers del Born, podrem intuir l’aroma saborós de la cuina del 1714.