En pocs dies, han arribat a les meves mans dos magnífics
llibres que comparteixen escenari: la Costa Brava. Primer va ser el de en Jaume
Fàbrega, La
Cuina marinera de la Costa Brava, del que ja vaig parlar en el seu moment i que
el proper dia 30 d'abril, tindre el plaer de presentar-lo al Museu de la pesca
de Palamós, el segon llibre, es d’en Miquel Martín, i es titula Llegendes de mar
de la Costa Brava, i vaig tenir el plaer de assistir a la seva presentació a la
Biblioteca Mercè Rodoreda de Platja d'Aro.
Sirenes, monstres, mariners
perduts, tresors, amors incondicionals, pirates i contrabandistes composen els
protagonistes de aquestes llegendes, que com bon empordanès, sento tan
properes. En Miquel Martin ha fet una gran tasca de recerca retrobant
moltes d'aquests llegendes, escampades sovint en la fràgil memòria de la gent
gran, i incorporant d'altres que eren inèdites en el mon editorial. En tot cas,
totes elles composen un veritable tresor que no ens podem permetrà el luxe de
oblidar, per que sense cap mena de dubte, formant part inherent de la
personalitat dels pobles que habiten la Costa Brava, la gent del mar, i els de terra
endins, tots ells, tocats per la tramuntana que ha forjat la seva manera de ser
i entendrà la vida.
Un llibre fascinant
que començo a llegir amb entusiasme i que us recomano a tots. Últimament,
m'estic retrobant amb aquella Costa Brava de quant era vailet, la que vaig
descobrir un estiu qualsevol navegant amb els Creuers Turístics des de Sant
Feliu fins a Tossa de Mar, a on el meu pare Esteve, feia de cuiner en un gran hotel, d’aquells
que varen brollar per centenars als anys seixanta, una Costa Brava que sobre
tot des de l’aigua en sembla inhòspita, salvatge com el seu propi nom indica, i
que jo somiava en viatjar-la a bord del Nàutils,
amb aquell, en Nemo ....